Encara que soni a tòpic, em costa expressar-me oralment, m'és més fàcil dibuixar i pintar, per tant he escrit unes paraules que em permeto llegir-vos per presentar-me i presentar-vos unes quantes de les meves pintures més recents.
A mi, la majoria dels aquí presents ja em coneixeu, per a qui no: el meu nom és Antoni i els meus cognoms, Font Montpart, vaig néixer el mes d'agost de 1953 en aquesta Vila Termal de Caldes de Montbui.
En quant a la meva obra artística, diré que des de la infància sento l'afició pel dibuix i la pintura. Amb perseverança, aquella afició es va anar convertint en passió.
De forma autodidacta he anat fent camí. Visitant museus i exposicions, en la mesura de les meves possibilitats en aquells temps, i observant amb delectació les il·lustracions en llibres d'art, em vaig adonar que les obres que més m'agradaven i admirava eren les dels pintors impressionistes i post-impressionistes, Degas, Renoir, Pissarro, Monet, Van Gogh ... i els catalans Josep Amat, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir...
En aquells anys d'adolescència vaig rebre alguns consells d'en Miquel Rosàs, aficionat, entusiasta, un pou de coneixements teòrics en art. Compartirem llargues converses, i en la seva companyia vaig pintar les meves primeres teles a l'aire lliure. Posteriorment, l'encoratjament per part d'en Sebastià Badia, que em va honrar sempre amb la seva assistència a totes les meves exposicions a Caldes.
La constància i l'experiència m'han portat a una línia de treball cada vegada més personal, no buscada sinó fruit de l'evolució natural, vaig on em porten els sentiments, els impulsos davant al llenç i, per tant sense límits ni objectius predeterminats.
Les vicissituds no m'han permès, fins fa uns pocs anys, dedicar-me exclusivament a la pintura però, sempre, amb més o menys assiduïtat, el dibuix i la pintura han estat el meu refugi, el meu paradís particular, la realització de les meves inquietuds, la manera d'expressar la meva emotivitat i, com a paisatgista, la meva comunió amb la natura.
Els éssers humans tenim la gran qualitat de la parla per comunicar-nos. El diàleg enriqueix, totes i tots tenim alguna cosa a compartir, a aportar per ser millors i fer millor la vida dels altres.
A la nostra llengua tenim una paraula que defineix perfectament aquesta idea de diàleg: enraonar. El raonament, entre l'artista i l'espectador, és l'obra, allò que estableix el diàleg. L'artista, s'apassiona, gaudeix en la creació de la seva obra, hi aboca tots els seus coneixements, posa cura en la tècnica, intenta abastar la perfecció, plasma el seu estat d'ànim, les seves emocions, en un repte personal de superació i descoberta, ja sigui un escriptor, un actor, un escultor, un pintor ... tant hi fa, perquè, quan exposa la seva obra, la comparteix, s'estableix el diàleg.
Tal com la natura posa de manifest formes i colors, jo m'esforço per interpretar-los de manera que també transmetin emocions. Matisos cromàtics que dibuixen un instant i el converteixin en perdurable, retalls de realitat natural capturats i traduïts mitjançant pinzellades i sensacions. L'exaltació de les petites coses, d'aquest meravellós país nostre, de rius i boscos, de mar i muntanya, de la naturalesa que hem de preservar tant com els legítims anhels de llibertat.
Us convido a dedicar la vostra atenció en les obres exposades. Espero que us agradin els meus retalls de paisatge. Invertiu en art que és un valor durador i en alça, i no només per al patrimoni, que potser també, sinó sobretot per l'esperit, per ajudar-nos a ser una mica més feliços.
Moltes gràcies per la vostra assistència.
